Ja no tenim la Doro. A partir d’ara caldrà posar al seu terrari una font
de calor i a la Manreana ho tenen tot preparat per tal que estigui ben cuidada.
Al maig la podrem anar a buscar una altra vegada. Per recordar-la l’hem
dibuixat acuradament i hem fet quadres simulant la seva closca. Alguns nens i
nenes se sentien una mica tristos, altres no tant, però ens ha agradat tenir la Doro perquè:
-És una escaladora.
-La faig com a amiga.
-Perquè veig què fa.
-Per donar-li menjar i veure com menja.
-Per mirar-li la cua, el nas, la boca i els ulls.
|
-No havia vist mai una tortuga de veritat, només als llibres i als
còmics.
-Per veure com obre la boca.
-Per portar-la a la catifa.
-Per observar-la amb les lupes.
-Per tocar-la.
-M’agrada veure com amaga el cap
|
A REVEURE, DORO on PhotoPeach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada